¿Por qué rezas tú?

0 comentarios

«En la juventud —se dijo— rezamos por el triunfo de nuestras ansias; llega una edad en que sólo se reza por la paz de nuestros muertos. Aquéllas disminuyen y éstos aumentan. Eso es, al fin, toda la vida y todas las vidas».
El bosque animado, Wenceslao Fernández Flórez.

A vueltas con los bipolares

2 comentarios

(Va ser) la naturalesa exigent de les meves aspiracions, més que no pas el caràcter degradant de les meves culpes, que em va fer tal com era,i que, amb una trinxera més fonda que la de la majoria dels homes, va dividir en mi aquelles parcel·les del bé i del mal que separen i constitueixen la naturalesa dual de l'home.
[...]
Però, malgrat la meva fonda dualitat, no era pas hipòcrita, les meves dues cares eren decididament genuïnes: quan vaig abandonar tota restricció i em vaig enfonsar en la vergonya, no era pas menys jo mateix que quan treballava, a la vista de tothom, per fer avançar el coneixement o per alleujar la pena i el dolor.
[...]
em vaig anar acostant regularment a aquella veritat amb la descoberta parcial de la qual he estat condemnat a aquest terrible naufragi: que l'home no és realment una unitat, sinó una dualitat. Dic dualitat, perquè l'estadi del meu coneixement actual no va més enllà d'aquest punt. En vindran d'altres, uns altres que em superaran en la mateixa direcció, i m'atreveixo a predir que l'home serà finalment considerat i reconegut com un conglomerat de personalitats diferents, discrepants i independents. Jo, per la meva part, a causa de la naturalesa de la meva vida, he avançat infal·liblement en una direcció i només en una.
El cas misteriós del Dr. Jekyll i Mr. Hyde, Robert Louis Stevenson.